
Per Adrià i Noa
LA LLEGENDA DE RÒMUL I REM
Fa molts anys, al país que avui coneixem com Itàlia,
regnaven Numitor i Amuli. Un bon dia, per regnar sol, Amuli va expulsar al seu
germà i tots els fills d'aquest menys a Reasilvia, a qui Amuli va tancar al
temple de la deessa Vesta.
No obstant això, Reasilvia va aconseguir escapar i,
passejant per la vora d'un riu, va trobar al déu Mart, de qui es va enamorar
immediatament. Va ser així com, algun temps després, la noia va donar a llum
dos bessons, que van rebre els noms de Ròmul i Rem. Assabentat Amuli i veient
en perill el seu tron, va prendre als dos nens i els va abandonar al bosc
confiant que moririen molt aviat de fam i fred. Les coses, però, no van succeir
tal com havia planejat el malvat d'Amuli, doncs, havent escoltat una lloba, que
es deia Capitolina, el sorollós plor de les dues criatures, va acudir a alletar-los.
![]() |
La lloba Capitolina amamantant a Ròmul i Rem. |
D'aquesta manera, Ròmul i Rem van salvar la vida. Van viure
molt temps amb la lloba i els seus llobatons i van créixer forts com els
animals que s'havien convertit en els seus germans.
Sent ja grans, es van internar en les terres dels seus
avantpassats i van arribar a la riba del riu Tíber. El lloc els va agradar i el
van escollir per viure.
Molt aviat van decidir fundar-hi una ciutat perquè els seus
noms es conservessin sempre en la memòria dels homes.
-Quin nom li posarem a la nostra ciutat? -va preguntar Rem.
-Es dirà Roma -va contestar Ròmul-. Així sempre es sabrà que
vaig ser jo el seu fundador.
-No hi ha raó perquè es digui Roma -va protestar Rem-. És
més just que porti el meu nom.
Durant una estona van discutir amb indignació. Per fi, Rem
va proposar que fossin els déus els qui ho disposessin. Els déus van anunciar
que el nom ho decidiria qui veiés l'ocell més gran.
La idea va ser immediatament posada en marxa. Rem va pujar a
un petit turó i, quan tot just havien transcorregut uns minuts, va veure passar
per sobre del seu cap un petit corb.
Ròmul, llavors, es va posar en el lloc que ocupava el seu
germà i, en aixecar la cara cap al cel blau, va observar una àguila majestuosa
que descendia lentament a la terra.
Ròmul havia vençut. La ciutat es diria Roma.
VÍDEO DE LA LLEGENDA DE RÒMUL I REM
mha ajudat molt, moltes gràcies
ResponElimina