JOCS I JOGUINES

Per Adrià i Noa

Els nens de l'època dels romans també tenien unes joguines amb què jugaven, però res de Playstations i altres jocs d'ordinador... Aquí en teniu un bon recull:


Sistrum: que era, normalment, la primera joguina que tenien els nens i nenes. Era una mena de sonall, quasi sempre de ceràmica i amb forma d'ocell.

SISTRUM

Crepundia: eren un conjunt de peces per als nadons que es posaven sobre una corda, perquè ell els pogués agafar i algunes vegades els hi posaven a l'espatlla.

CREPUNDIA

Caput et navis: consistia en tirar una moneda enlaire, i dir si sortiria cap o nau. Avui dia seria l'origen del nostre joc "cara o creu", però antigament els romans hi jugaven amb parelles, i es tractava de llençar una moneda i al caure no la podia veure ningú. A partir d'aquí els jugadors escullen o caput o navis, i guanya aquella que encerta la moneda. Es van fent parelles i eliminant a partir de que un s'equivoqui fins que només quedi un guanyador definitiu.

CAPUT ET NAVIS

Alea: Aquest és un joc en què nosaltres encara hi juguem. Es tracta de tirar un parell de daus, i qui treu el número més alt guanya. Quan guanyaves en aquest joc, també es deia la famosa frase d'en Juli Cèsar Alea iacta est.

ALEA

Tabvla lvsoria: Seria el nostre "tres en ratlla", ja que l'objectiu per guanyar es alinear 3 fitxes en una taula de 3x3. D'aquest joc hi ha dos models de taules, una quadrada, que és la mateixa que la nostra o bé una circumferència com la de la foto de sota, però el procediment es el mateix sempre.

Diggitis micare: Aquest joc tracta d'endevinar números, es a dir, es situen els dos jugadors un davant de l'altre, i es posen una mà a l'esquena. A la vegada els jugadors han d'ensenyar la mà i ha de marcar un número amb els dits, i l'objectiu del joc es que els dos jugadors diguin un número del 0 al 10 i guanya aquell que endevina quin número es la suma del dos números que han marcat els dos amb els dits.

Fvnem traere: Es formen dos equips que estiguin bastant equilibrats de nombre de jugadors i es fa una ratlla per tal de marcar els límits dels equips. Els jugadors agafen una corda i l'agafen cada equip per un extrem amb el propòsit de fer que els de l'altre equip traspassin la línia límit.

Orbis o Trochvus: L'orbis és un joc que tracta de comprovar l'habilitat dels jugadors i que es basa únicament en fer girar un cèrcol amb l'ajuda d'una guva. Normalment era jugat individualment però quan eren un grup de nens es feien uns objectius per tal de que hi hagués un guanyador, i la més lògica era que el cèrcol no caigués.