UNA BODA ROMANA

Per Ismael i Ariadna

La boda de dos joves depenia quasi sempre dels pares; poques vegades es tenia en compte l'opinió dels nuvis. Era una cerimònia privada i s'obligava a fer-se legalment.

Davant la llei, només els ciutadans romans tenien dret a casar-se. Els homes es podien casar als 14 anys i les dones als 12. Hi havia dues formes de matrimoni:

MATRIMONI CUM MANU: la dona passava a formar part de la família del marit. El marit era el propietari de tots els seus beneficis.

MATRIMONI SINE MANU: L'esposa seguia sent de la seva família i conservava tota l'herència de la seva família d'origen. Era propietària de les seves coses.

Abans de la cerimònia, davant de varis testimonis, el marit li entregava a la novia un anell que se'l posava al dit anul·lar de la mà esquerra. La data del casament es preferia durant el juny, concretament la segona quinzena. No es volien casar al mes de maig, ja que era el més dels morts.

Cerimònia 

El dia anterior de les noces, la núvia dedicava les joguines de la seva infància a Lares, així com la seva bulla -el collaret que li va ser col·locat en el seu vuitè dia de vida per protegir-la del mal d'ull-. En la cintura es col·locava un cingulum, un cinturó lligat amb un nus especial per a aquesta ocasió, el nodus herculeus -en al·lusió a Hèrcules, que segons la llegenda havia tingut més de setanta fills. El seu cabell estava dividit en sis trenes (sex crines) en forma de la punta d'una llança, estant aquestes trenes lligades amb cinta de llana. El cap estava cobert amb un vel ataronjat, el flammeum. Damunt del vel es col·locava una corona. Les sabates de la núvia eren del mateix color que el del vel. 

L'endemà, la casa de la núvia era decorada, prestant especial atenció a les portes i a les finestres, amb branques d'arbres proveïdes de fulles i flors. Se celebrava el sopar nuptialis a la casa de la núvia. En el banquet participaven els familiars i les amistats, perllongant-se l'esdeveniment fins al capvespre. 

Després es donava inici al festeig, en el qual s'encenien unes torxes que traçaven el recorregut que conduïa a l'esposa a la residència del seu marit. La jove era acompanyada per tres nens, que tenien als seus pares encara amb vida (patrimi i matrimi). Dos nens anaven presos de la mà al costat de la núvia, mentre que el tercer anava davant amb una torxa d'arç, que havia estat encesa anteriorment a la casa de l'esposa. 

El nuvi, que s'havia avançat durant la desfilada per arribar a la seva casa, rep a la seva núvia, qui li ofereix foc i aigua. Amb oli d'oliva i la grassa animal es realitzava un ritual que consistia a untar-ho en les portes de la casa. Després la núvia era conduïda dins de l'habitació pels companys o pel seu marit, perquè ningú ensopegués en entrar a la nova casa, la qual cosa era interpretat com un signe negatiu. La pronuba la conduïa al llit de matrimoni, on es donava per acabada la unió. El nuvi podia entrar, encara que fora per continuar amb el festeig. 

L'endemà, se celebrava un nou banquet (spotia) reservat per als familiars dels joves.

Passat el casament, la novia vestia una túnica blanca, llarga fins els peus, amb un cinturó lligat de forma especial . Portava una sandàlies i un vel de color taronja, agafat amb una corona de flors.

Aquí tenim un vídeo on es veu tota la cerimònia del casament: